Girona, espai públic i civisme

Antoni Rico i Garcia, membre de la CUP de Girona.

Els darrers anys, diferents ajuntaments dels Països Catalans han engegat polítiques d'ordenament de l'espai públic. El paradigma d'aquests és, sense cap mena de dubte, Barcelona i la seua llei sobre el civisme. A partir de la seua aprovació són molts els equips de govern municipal que s'han vist temptats a actuar de la mateixa manera. Girona, tot i no haver regulat en aquesta línia encara l'ús dels seus carrers, és un exemple d'això. De fet, ha estat durant l'ultima i actual legislatura quan els col·lectius locals i moviments socials han vist més impediments i traves per a poder desenvolupar les seues activitats en la ciutat. Així, mentre el Tripartit local diu potenciar la música amb la construcció de l'Auditori Municipal, es dedica per l'esquena a posar impediments i prohibir concerts organitzats per entitats gironines. Això, però, no deixa de ser un exemple més de l'objectiu fixat per l' Ajuntament gironí: avançar cap al "model Barcelona" de ciutat. Només cal llegir la normativa sobre bicicletes aprovada els darrers mesos pel ple municipal. Aquest terme, però, no l'hem inventat la CUP, sinó el professor de la Universitat de Barcelona Manuel Delgado. L'economia catalana, actualment, té un alt grau de dependència del turisme. Conscients d'això, l' Ajuntament de Girona ha apostat molt fort pel seu Barri Vell com a zona d'atractiu turístic. Amb una neteja de façana brutal, a dia d'avui, ni els més vells recorden com era la zona antiga de la ciutat fa uns anys. Evidentment que el Barri Vell ha d'estar en òptimes condicions per als nostres visitants, però també per als autòctons. Això no vol dir altra cosa que incentivar que els joves gironins es puguen llogar un pis en aquesta zona si és el que volen, que el comerç local no trobe tantes traves per a obrir els seus establiments o que els bars i restaurants no estiguen enfocats a clients d'alt nivell econòmic sinó que siguen de caràcter popular. En altres paraules: el nostre Barri Vell ha de ser un barri més i no una postal. De fet, això demanen els propis veïns de la zona des de fa temps. Per tant, els recursos municipals s'han de repartir per igual entre tots els barris gironins, invertint en serveis públics municipals, parcs, zones esportives, entre d'altres. El darrer problema que la societat civil gironina ha tingut amb l' Ajuntament ha estat generat per la negació del permís per a realitzar un sopar solidari el passat 24 de juliol a la Plaça Ovidi Montllor (oficialment Constitució). L'acte, però, es va acabar realitzant, malgrat la prohibició. Els tècnics municipals justificaven la negativa dient que "es donava mala imatge al turisme" i que "no es volia convertir els carrers de Girona en menjadors populars". Anem per parts, doncs. En el primer argument ja tenim el que comentàvem: volen una ciutat per turistes, no pels que hi vivim la resta de l'any. La segona part, però, ja és més curiosa. Actualment, l'únic carrer que s'ha convertit en un menjador municipal és la Rambla de la Llibertat. Però clar, aquests establiments privats que tenen el menjador tot l'any muntat no molesten al nostre Ajuntament: aquests paguen un bon preu per fer negoci a costa de l'espai públic gironí. Els moviments socials, contràriament, només generen problemes al poder perquè denuncien la manca de llibertat i les polítiques injustes. Des de la CUP creiem que els nostres carrers han de ser espais públics de trobada, reunió i convivència. El carrer és l'escenari perfecte per a evitar el foment d'una cultura enllaunada, eixa que tant sembla agradar als nostres governants municipals. Al cap i a la fi, no es tracta d'altra cosa que d'apostar per una societat viva, democràtica i participativa o una altra on tot està controlat pel poder dels diners i els buròcrates convertits en alcaldes i regidors durant quatre anys que avui dia patim.